l'àrea de producció del raïm i d'elaboració del "Vi de la terra de Formentera" és l'illa que dóna nom a aquesta indicació geogràfica. Una de les activitats agràries amb més tradició a l'illa de Formentera és la vitivinicultura. Ja es troben referències que demostren l'existència d'aquesta activitat a Formentera a la carta d'infeudació de 1246, en la qual Montgrí encomana a Berenguer Renard la repoblació de l'illa. En ella es destaca l'existència d'unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l'ordre de Sant Agustí.
El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al s. XIV, en el qual l'illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra, i per tant es va abandonar també aquest cultiu. En el s. XVIII s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblació. A partir d'aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anirà en augment. Segons "Els camins i els viatges de I'Arxiduc, ahir i avui" (Marí, 2000) en el segle XVIII hi havia 79.000 ceps sembrats a Formentera, i la producció de vi era de 11.400 litres. Aquesta producció experimentà un important augment gràcies a la construcció al 1879 del celler de Ca'n Marroig, amb una capacitat per a 50.000 L. Cal destacar que el propietari del celler va iniciar una important activitat de comerç marítim del vi de Formentera. Les referències bibliogràfiques a la producció vitivinícola de Formentera al llarg del segle XX són escasses i, sense cap dubte, el fet més significatiu va ser la instal·lació al 1972 del celler de Juan Riera Mayans a La Mola. Aquest celler inicia la seva activitat amb una capacitat de 9.500 litres. A més d'elaborar vi, cal destacar que Juan Riera Mayans embotellava i comercialitzava els seus vins a l'illa de Formentera, i fins i tot va arribar a comercialitzar-los a la veïna Eivissa. En aquell moment els seus vins ja es comercialitzaren amb la indicació geogràfica Formentera, tal i com ho demostren les etiquetes dels arxius del Govern de les Illes Balears. Actualment la vitivinicultura és una de les principals activitats agràries de Formentera. Hi ha sembrades més de 60 ha de vinya, la qual cosa representa el 12,5% del total de la superfície agrícola utilitzada. La varietat tradicional i predominant és la monastrell, ja que prop d'un 44% de la vinya és d'aquesta varietat. La vitivinicultura és l'activitat agrícola que presenta unes millors perspectives de futur, tal i com ho demostra el fet que a l'any 2002 es varen iniciar tres projectes de nous cellers. La vinculació de la societat de Formentera amb la vitivinicultura és indiscutible. Prova d'això és el concurs anual de vins elaborats pels pagesos de l'illa que es duen a terme com a acte més important de les festes locals de Sant Francesc i Sant Ferran.

Marc geoclimàtic

Formentera presenta una gran varietat geomorfològica. La Mola i el Cap de Barbaria representen les zones més elevades de l'illa, que cauen a la mar en penya-segats molt notoris. A la Mola, la naturalesa calcària del terreny afavoreix la presència de coves al litoral, mentre que el Cap de Barbaria confereix un aspecte extern d'especial aridesa. Es Pla, que connecta el Cap de Barbaria amb la Mola, està constituït per formacions dunars, moltes d'elles fossilitzades entre les que es formen petites valls. La part septentrional de l'illa es caracteritza per la presència de zones humides i llacunes litorals (Estany Pudent, Estany des Peix, ses Salines). Formentera està configurada únicament per materials postorogènics (Miocè superior i Quaternari). Els promontoris de La Mola i el Cap de Barbaria estan formats per calcàries d'origen arrecifal que s'uneixen mitjançant una sèrie de cordons dunars quaternaris Formentera apareix dominada pels sectors tabulars de La Mola i el Cap de Barbaria, en tant que al Pla s'hi mesclen morfologies dunars, amb planes similars a les al·luvials i sectors aiguamollosos als estanys i salines septentrionals. És remarcable el predomini de les formes relacionades amb dunes i eolianites a l'ample espai constituït per Els Trucadors i l'illot de s'Espalmador El cultiu de vinya a l'illa de Formentera es realitza sobre sòls arenosos i/o argilosos. La comarca vitícola de Formentera presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat número d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges són escasses i amb dos màxims al mes d'octubre. Formentera és l'illa més càlida i seca de les illes Balears, amb una mitjana anual superior als 18ºC i una precipitació total anual de al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de només 300 mm a la zona nord de Formentera. La vinya és un cultiu estès per tota l'illa de Formentera, molt ben adaptat a les condicions climàtiques i edàfiques de la zona.

Producció
Les pràctiques de cultiu de les vinyes destinades a produir Vi de la terra de Formentera són les tradicionals que tendeixen a aconseguir raïms de la millor qualitat i que, a més, compleixen els següents requisits: 1. Densitat de plantació no superior a 5.000 ceps per hectàrea. 2. Nombre màxim d'ulls per hectàrea de 60.000. 3. Producció màxima per hectàrea de 8.500 kg. Les varietats de raïm emprades per a l'elaboració de Vi de la terra de Formentera són: - Negres: monestrell, fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot - Blanques: malvasia, premsal blanc (moll), chardonnay i viognier.

Condicions d'elaboració

Les tècniques emprades en la manipulació del raïm, del most i del vi donen lloc a productes de màxima qualitat. Per això, per a l'extracció del most s'apliquen pressions adequades, de manera que el rendiment no sigui superior a 65 litres de vi per cada 100 kg de raïm. A més, per garantir l'origen del Vi de la Terra de Formentera els elaboradors i embotelladors de "Vi de la terra de Formentera" únicament podran elaborar i embotellar vins produïts a partir de raïms de l'illa de Formentera.

Característiques del vi

Els vitivinicultors Formentera s'han especialitzat en l'elaboració de vins negres i rosats, les característiques dels quals són conegudes i elogiades pels habitants i visitants de l'illa. Són vins generalment d'elevada graduació. Els vins negres, majoritàriament joves, es caracteritzen per la seva elevada capa, de color grosella i tonalitats violetes, són brillants, nets i pot apreciar-se una llàgrima densa i lenta. En la fase olfactiva predominen les aromes primàries, especialment la fruita madura: maduixes o grosella i a fruita en compota: pruna o figa. En boca són vins robusts, amb cos, tànnics, ben estructurats i equilibrats. El regust és perllongat i de naturalesa afruitada.

Vi Graduació alcohòlica mínima

Blanc 11,5º Rosat 12,0º Negre 12,5º L'acidesa total mínima ha de ser de 4,5 g per litre d'àcid tartàric i l'acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acètic.

Sistema de control

D'acord amb el que disposa l'Ordre del Conseller d'Agricultura i Pesca, de 11 de març de 1996, els controls del "Vi de la terra de Formentera" corresponen a la Direcció General d'Agricultura. El "Vi de la terra de Formentera" es comercialitza únicament embotellat en origen i amb un número de control oficial assignat per la Direcció General d'Agricultura, a la qual correspon el control i certificació del "Vi de la terra de Formentera".

Formentera comparteix amb Eivissa la cultura gastronòmica tradicional. Una cuina amb enginy s'enfrontà durant segles a l'escassesa de productes i sabé aprofitar la qualitat d'elements com el peix.

El peix

El peix, en poder ser consumit recent tret del mar, s'ha convertit en l'especialitat dels bons restaurants de l'illa. Precisament, a Formentera el peix és excel·lent i apareix a moltes receptes illenques, bé sigui guisat o com a protagonista en qualsevol de les maneres de preparar l'arròs, sense menysprear la simple preparació a la graella, rostit, bullit, frit o de qualsevol altra manera, el peix aquí té un gust especial.

De l'àmplia gamma de peixos, cal destacar sens dubte, la llagosta i el raó, peix petit d'aparença tropical, d'exquisit sabor.

El formatge

També el formatge que es produeix a Formentera és de gran qualitat. Amb pa, elaborat a la manera tradicional, com encara es fa en moltes cases de l'illa, i acompanyat per exemple, de raïm o de mel, si és fresc amb algunes nous, resulta deliciós.

El vi

I no podem oblidar el vi de Formentera, fet a les mateixes cases a la manera tradicional. Deixant fermentar el most, per a després emmagatzemar-lo en bótes, que es conserven al celler que normalment té cada casa. Un vi ferm, fort i pur amb la terra que l'ha mantengut, no apte per a paladars delicats sinó per als entesos.

La història de Formentera està molt lligada a la història d'Eivissa, però durant llargs períodes de temps ha estat despoblada, o habitada esporàdicament, donant lloc a una particularitat respecte l'illa veïna.

Prehistòria

Existeixen poques dades sobre la prehistòria de Formentera. L'estudi d'aquest període es va iniciar amb la descoberta del sepulcre de ca na Costa l'any 1974. Es tracta d'un conjunt megalític d'una estructura complexa formada per tres cercles concèntrics i una cambra central. Està datat al voltant de l'any 2000 aC. Els diferents fragments trobats de ceràmica, botons i eines de sílex demostren l'existència d'intercanvis amb les altres illes.

El conjunt de poblaments del cap de Barbaria, entre altres menors, són de l'EDAT DE BRONZE, entre l'any 1600 i 1000 aC. Indiquen un poblament de grups familiars sedentaris.

Edat antiga

Mentre que els fenicis primer, i sobretot els púnics després, s'instal·len a Eivissa formant una important colònia, no existeixen dades sobre Formentera. Probablement va quedar deshabitada, o sense població estable, entre els segles V i I aC. El geògraf grec Estrabó l'anomena Ofiusa, 'illa de les Serps', nom que va adoptar Plini el Vell en llatí com Columbrària. Es va difondre el mite que l'illa era deserta per culpa de tota mena de serps verinoses. Es possible que el nom estigui relacionat amb el nom púnic de les illes Pitiüses, YBSM, referit al déu Bes que, entre altres coses, dominava les serps.

De l'època romana, a partir del segle I dC, es troben jaciments que indiquen l'explotació de recursos i una població estable. A l'època del baix Imperi pertany el castellum de can Blai, una construcció militar quadrada amb cinc torres, probablement amb una funció de refugi de la població agrícola.

Els segles V a IX són obscurs, excepte el període bizantí quan es reconstrueixen antics establiments romans.

Període islàmic

El període islàmic (902 – 1235) suposa una nova organització social i econòmica al voltant de l'alqueria com a unitat productiva agrícola. La població és culta i fortament arabitzada.

El 1108 pateix un primer atac normand dirigit pel rei noruec Sigurd I Magnusson. Els fets queden recollits en la saga escandinava Heimskringla i en la tradició popular formenterera al voltant de la cova des Fum.

Baixa edat mitjana

La cultura i l'estructura social es transformen de formada sobtada amb la conquesta catalana del 1235. L'illa es divideix en quartons assignats als conqueridors: Guillem de Montgrí es va quedar amb la Mola i es Carnatge, Pere I d'Urgell infant de Portugal amb es Cap i el comte Nunó Sanz amb Porto-salè. Poc després Montgrí va comprar la part que pertanyia a Nunó Sanç, i el quartó des Cap va passar al rei (la part més meridional és el pla del Rei). Montgrí va cedir part de la Mola per la construcció del monestir agustí de Santa Maria de Formentera.

A mitjans del segle XIV, com a conseqüència de la pesta negra, l'illa queda despoblada i només és habitada de forma temporal per l'extracció de la sal i feines de ramaderia. L'església de sa Tanca Vella, de reduïdes dimensions i sense cementiri, data del 1369.

En el segle XVI es construeixen les torres de vigilància de la Mola, es Cap i s'Espalmador com a punts estratègics per a la defensa d'Eivissa dels atacs corsaris. Gairebé tres segles sense població estable van fer que augmentessin els recursos naturals de l'illa on predominava el bosc i la caça.

Repoblament del segle XVIII

Església de Sant Francesc

Al voltant de l'any 1700 el rei va anar concedint terrenys a la família de Marc de Joan Ferrer i s'inicia el repoblament d'eivissencs. Els primers pobladors s'instal·len al voltant de sa Tanca Vella i el 1738 es construeix l'església de Sant Francesc, amb la funció de temple i de refugi, constituint un incipient nucli de població. L'església del Pilar de la Mola és del 1784. A la zona de les Roques s'instal·len els treballadors de les salines. Però la major part de la població viu dispersa segons l'organització tradicional eivissenca en véndes. A l'any 1800 hi havien 1.200 habitants aproximadament.

Segles XIX i XX

La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió suposa la incautament de les salines, el principal recurs de l'illa. Les condicions de vida són dures i l'economia és de subsistència, bàsicament agrària. L'illa es troba desforestada i els estanys saliners en mal estat. El 1822 s'instaura breument el primer ajuntament de l'illa, reinstaurat el 1837 i novament suprimit entre 1870 i 1888.

Durant el darrer terç del segle XIX i el primer terç del segle XX es produeix una gran emigració masculina a Cuba, l'Uruguai i l'Argentina, propiciant l'apel·latiu, per part dels eivissencs, de l'"Illa de ses dones". Els ingressos de l'emigració, majoritàriament temporal, suposen un augment del nivell de vida.

L'anarquisme esdevé el referent polític de l'illa, amb una llarga vaga dels treballadors saliners iniciada el 1931 i una important mobilització social en demanda d'un ús comunitari de l'Estany des Peix. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola l'illa és ocupada unes setmanes pel capità republicà Albert Bayo Giraud. Recuperada pel bàndol franquista s'inicia una repressió amb afusellaments, exili i empresonaments. Entre el 1940 i el 1942 s'instal·la a la Savina una colònia penitenciària on van morir de gana un centenar de presoners. Les dècades del 1940 i 1950 tornen a ser anys d'aïllament, escassetat i mera subsistència.

Turisme a la platja de Migjorn

A principis de la dècada del 1960, el turisme provoca una nova ruptura econòmica i social. S'inicia amb l'arribada d'integrants del moviment hippy i després moviments naturistes. Es construeixen els primers establiments turístics, la majoria com a petits negocis familiars, es remodela el port de la Savina com a principal punt de comunicació, i es milloren les infraestructures en general.

A partir dels anys vuitanta comencen les demandes socials per la preservació d'espais naturals i per un model turístic propi: campanyes contra la urbanització de l'estany des Peix, el càmping des Ca Marí...

Tant Formentera com les illes que l'envolten són molt conegudes per les platges i les seues aigües transparents, però si ens endinsam cap a l'interior i visitam els seus boscos podrem descobrir una altra manera de fer turime: el senderisme.

Circuits a peu i/o amb bici

1- Camí de s´Estany. 2700 m. Queda dins el conjunt de zones declarades Àrees Naturals d´Especial Interès (ANEI). Voreja s´Estany Pudent, important per la seva vegetació i avifauna. 2- Camí de ses Vinyes. 1300 metres. Uneix Sant Ferran i Es Pujols. Aquesta via permet, per una banda, evitar la carretera, i per l´altra, passejar per una zona agrícola amb nombroses vinyes. 3- Camí de Ses Illetes. 1900 metres. Condueix a les platges més famoses de Formentera per un camí entre dunes, pinars i els estanys de Ses Salines. També s´inclou dins les ANEI. 5- Camí de Porto-Salè. 200 metres. És una alternativa a la carretera general per desplaçar-se de Sant Francesc a Porto-Salè. 6- Camí de dalt de Porto-Salè. 2500 metres. Asfaltat. Gaudeix d´excepcionals vistes en totes direccions quan passa per la zona dels Molins de Sa Mirada. 7- Camí de s´Estany des Peix. 800 metres. Panoràmica del port de La Savina. Voreja la zona sud de s´Estany, que s´inclou també dins les ANEI. 9- Camí de Sa Talaiassa. 2000 metres. El darrer tram d´aquest recorregut convé fer-ho a peu. Es troba situat al punt més alt de l´illa i transcorre per una zona agrícola de gran bellesa, entre parets de pedra i cases típiques. 10- Camí de Cala Saona. Recorregut per plena zona rural de Formentera. És recomanable fer-ho amb bicicleta, i té l´avantatge de reduir pràcticament a la meitat la distància que hi ha per la carretera entre Sant Francesc i Cala Saona. 11- Camí d´En Parra. 3200 metres. Recorre una de les zones d´arquitectura tradicional més ben conservades de l´illa, entre parets de pedra seca i cases antigues. Magnífiques vistes de Migjorn i La Mola. 12- Camí d´Es Cap. 2300 metres. Zona rural amb vistes a Cala Saona, Sant Francesc i La Mola. 13- Camí de Sa Pedrera. 1200 metres. Condueix a una costa rocosa amb vistes a la torre de La Gavina i també cap a les costes d´Eivissa i Es Vedrà. 15- Camí de Sa Cala. 2000 metres. Parteix del poble del Pilar de La Mola i condueix fins els penya-segats de la zona nord-oest, des d´on es pot contemplar una impressionant panoràmica de tota l´illa de Formentera i de les costes eivissenques. 17- Camí de Can Simonet. 1800 metres. Un passeig a peu que condueix a un dels molts racons solitaris de l´extensa platja de Migjorn. 19- Camí des Monestir. 2300 metres. D´orientació oposada a l´anterior, amb el qual queda connectat si es creua la carretera que porta al far. Tot i així, el paisatge d´aquest és més agrícola i menys boscós. És recomanable fer-ho a peu. 20- Camí de s'Estufador Connecta el nucli urbà del Pilar amb s'Estufador, passant entre el Molí Vell de la Mola i el Molí d'en Botigues. Interessant bosc de pinar, casetes i varadors de pescadors.

El municipi inclou, a més de l'illa de Formentera, les illes i illots del voltant entre els que destaquen s'Espalmador i s'Espadell. La superfície total del municipi és de 83,20 km2, cosa que suposa només l'1,64 % de la superfície total de les Balears.

L'illa té una forma allargassada d'est a oest, formada per dos promontoris a cada extrem i una franja de terreny llarga i estreta que els uneix.

La Mola i el cap de Barbaria, o el pla del Rei, són els dos massissos plans que s'eleven bruscament sobre el mar formant uns penya-segats de més de 100 m pràcticament en vertical. L'altitud màxima és de 195 m a sa Talaiassa de la Mola.

Entre els dos promontoris es troba una franja bàsicament sorrenca i dunar anomenada es Carnatge. La part més estreta té només 1,5 km d'amplada.

Al nord es troben dues extenses llacunes litorals: l'estany des Peix i l'estany Pudent. Al nord de l'estany Pudent, la península des Trucadors és un conjunt de dunes de 3 km de longitud i una amplada mínima de 100 m. A l'extrem nord un estret braç d'aigua de 50 m, anomenat es Pas, separa Formentera de s'Espalmador.

L'orografia plana de l'illa fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. La precipitació mitjana anual és de 370 mm. La temperatura mitjana anual està entre 17 i 18 ºC.

L'organització tradicional del territori és en parròquies i véndes. Les parròquies són Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de l'illa. En els darrers anys s'han desenvolupat altres pobles eminentment turístics: es Pujols, es Caló o la Savina. Les véndes és una organització típica d'Eivissa i Formentera motivada per la població tradicionalment disseminada. L'illa està dividida en catorze véndes.